DESCRIPCIÓ
· Barret entre 4 i 12 cm de diàmetre. De color groc ataronjat, de vegades amb tonalitats blanquinoses. Molt carnós, en forma d’embut com una ampliació del peu.
· Peu cilíndric, a la base s’eixampla fins que es transforma en el barret. De color groc.
· Carn ferma. De color blanc crema. Amb olor de fruites i de gust suau i dolç.
· Làmines. Té uns plecs o venes gruixudes de color similar al barret i al peu.
DADES D’INTERÈS
Altres noms: girola, vaqueta.
Família: cantarel·làcies.
Coneixement: bolet molt conegut i apreciat sobretot als pobles del Pirineu i també del Montseny i una part del litoral del nord de Barcelona i de Girona.
Hàbitat: tant en boscos de planifolis com de coníferes, té preferència per terrenys àcids.
Època de l’any: a les comarques de muntanya el podem trobar a la darreria del mes de juny, però de forma generalitzada surt a final d’estiu i, depenent de les contrades, el podem trobar fins als darrers dies de tardor.
Valor culinari: comestible excel·lent, molt utilitzat a les cuines catalanes sobretot per a guisats.
Comercialització: bolet de gran demanda als mercats catalans. Una bona part dels rossinyols que acaben a les nostres taules vénen de països tan llunyans com Rússia, Polònia o Romania. Es comercialitza tant fresc com assecat, congelat o en conserva.
Altres espècies: l’únic bolet que ens pot portar a la confusió és la gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), espècie molt tòxica, que es diferencia del rossinyol perquè té la carn ataronjada i làmines sota el barret.