El pet de llop (Lycoperdon perlatum)
És un bolet comestible de l'ordre dels licoperdals. També anomenat pet de vella, pet de moro, bufa del dimoni, xilla de bou i fum a terra.
Descripció:
Té arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom.
Hàbitat:
Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent a la primavera a finals de tardor.
Gastronomia:
És comestible de jove, tot i que de poca qualitat. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.
És un bolet comestible de l'ordre dels licoperdals. També anomenat pet de vella, pet de moro, bufa del dimoni, xilla de bou i fum a terra.
Descripció:
Té arrodonit, en forma de bossa com una bombeta elèctrica, d'entre 2 i 5 cm d'alçària. De jove és blanc, recobert de petites i curtes punxes còniques, però en créixer, les va perdent i pren una coloració brunenca. La bossa exterior agafa textura de paper i s'esberla per la part superior (ostíol). En trencar-lo surt un polsim, les espores, i d'aquí ve el seu nom.
Hàbitat:
Viu en tota mena de boscos i sòls. Rarament el trobem sol. Molt freqüent a la primavera a finals de tardor.
Gastronomia:
És comestible de jove, tot i que de poca qualitat. Es pot tallar a llesques i fer-lo arrebossat.