Com a grup, els mollerics són bolets senzills de reconèixer. Es caracteritzen per tenir l'esponja a sota i perquè la cutícula, la pell que recobreix el barret, es pot pelar completament. D'aquests bolets, nosaltres en diem de cutícula separable. Els mollerics també es defineixen per la humitat de la cutícula. En Pla, l'escriptor, parla en un dels seus escrits d'una noia d'ulls mollericosos.
Els mollerics formen un grup homogeni, de representants que s'assemblen força però de distinció relativament senzilla. Si volem aprendre a diferenciar-los, caldrà recollir alguns exemplars joves i manipular-los poc, especialment cal no agafar-los la cama amb els dits.
El primer tret distintiu que cal cercar, i que ens permetrà dividir els mollerics en dos grups, és la presència o absència d'un anell. Hi ha ben pocs mollerics amb anell, però una de les espècies que en presenta és molt freqüent: el molleric calçat. Es tracta d'un anell que és caduc, que desapareix molt aviat. És ben visible en exemplars joves, i en els madurs acostuma a quedar-ne una petita franja fosca sobre la cama.
A vegades, però, és imperceptible que n'hagi tingut. Si no mirem els exemplars joves ens confondrem sempre d'espècie de bolet.
Pel que fa a l'hàbitat, els mollerics són bolets exclusius de coníferes; fortament lligats als pins, tot i que poden aparèixer en altres coníferes, autòctones o importades. O en alzinars, si hi ha càdecs. En pinedes són bolets abundosos, que s'acostumen a trobar en flotes. Passejant per una pineda de muntanya, és fàcil reconèixer la silueta particular d'aquests bolets.
MOLLERIC O MUIXÍ
